Trencalòs, gypaetus barbatus

El trencalòs, gypaetus barbatus, és un ocell rapaç de l'ordre falconiformes de la família accipitridae pertanyent al gènere gypaetus. Rep el seu nom per alimentar-se d'ossos que porta a grans altures deixant-los caure contra les roques i per a poder ingerir-los. Són característiques les ales llargues i estretes amb una cua llarga en forma de rombe. Té el cap recobert de plomes A diferència de la resta de voltors. Això es deu al fet que el trencalòs no els introdueix en els cossos dels animals morts, ja que s'alimenta gairebé exclusivament d'ossos. Quan la resta que carronyers s'han menjat les vísceres i carn apareix l'infringeix ossos per a alimentar-se. Quan els ossos són massa grans els llança sobre roques per a trencar-los, és capaç d'ingerir ossos de fins a 20 centímetres, de llarg.
El trencalòs varia la seva coloració amb l'edat, distingint-se quatre fases:

• Amb menys d'un any, són marró clar en el ventre, la cara interna de les ales i la cua i negra en els extrems d'aquestes, cap i dors. A l'esquena s'observa un escudet de pelatge blanc.
• Entre un i tres anys les plomes de la cara i ventre comencen a clarejar mostrant-se zones blanques, com en l'adult. La cua s'ha tornat lleugerament més clara.
• Entre tres i sis anys les plomes de les ales es tornen grisenques, mentre que les del coll comencen a substituir-se per marrons i després groguenques. Les de les espatlles i braços s'enfosqueixen amb el temps.
• Els individus de més de sis anys tenen les ales i la cua més afilades. El cos, coll i cap són enterament blanc-groguencs, una cosa només interrompuda per l'antifaç negre dels ulls i en alguns casos un fi collaret de plomes negres en la base del coll. Les ales i cua són grises, encara que en el cas de les primeres destaquen les cobertores negres i les axil·les blanques. El dors és marró fosc.

Envergadura varia entre els 2,75 i els 3,00 m. El seu pes pot ser d'entre 4,5 i 7 kg una espècie en perill principalment per la reculada de la ramaderia extensiva, la pràctica d'esquers enverinats i electrocucions en línies elèctriques. Altres membres dels accipítrids: Pigarg americà, Àguila marcenca, Àguila daurada, Àguila cuabarrada, Esparver cendrós, Arpella vulgar, Astor, Voltor comú, Voltor comú, Esparver vulgar, Aligot comú, Milà negre, Milà reial.

Significat esotèric i espiritual de les àguiles