Significat heràldic a la natura

L'heràldica l'estudi dels blasons. La funció de blasó era la de mostrar els elements de la identitat de qui el portava en els escuts, armadures i banderes mitjançant símbols gràfics convinguts. Pel que en l'escut d'armes ens trobem amb diversos d'aquests símbols. L'escut d'armes deixa de ser la peça defensiva i es converteix en una descripció de les qualitats que adornen als cavallers que ho porten i del seu llinatge. L'heràldica es va desenvolupar durant l'edat mitjana a tot Europa. Arribant a convertir-se en un codi coherent d'identificació de persones, progressivament incorporat per estaments de la societat feudal com la noblesa i l'Església catòlica per a la identificació de llinatges i membres de la jerarquia, sent igualment adoptat per altres col·lectius humans, com gremis i associacions, a més de ser adoptat per a la identificació de ciutats, viles i territoris. Cadascun dels components que el formen té un significat i un perquè de ser-hi. Els animals han estat utilitzats simbòlicament dins de l'heràldica durant segles, cada un té el seu propi significat específic. L'animal representat sovint ressalta les característiques del portador. Així les figures d'animals s'incloïen amb freqüència en els escuts d'armes com la seva característica principal. Se'ls mostrava en postures tradicionals o en posicions de combat, en general els animals triats eren d'aspecte ferotge. Significaven trets positius com la saviesa, l'enginy i la lleialtat. Aquesta secció intentarà donar una mica de llum sobre els espècimens d'animals i plantes usats en l'heràldica.

Ocells: Àguila, Cigne, Corb marí, Gall, Garza real, Grua, Lloro, Colom, Paó, Pelicà
Mamífers: Senglar, Ovella, Gos, Os, Dofí
Rèptils: Serp
Plantes: Pi, Romaní, Rosa