Dent de lleó, taraxacum officinale

A la dent de lleó se la coneix també com taraxacum officinale, xicoia, apagallums, cama-roja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó o xicoira de burro  és una espècie de planta amb flors de l'ordre de les asterales de la família asteraceae i pertanyent al gènere taraxacum. És considerada en general com una mala herba, les seves fulles són consumides en amanides i se li han atribuït nombroses propietats medicinals. És una planta vivaç, anual i perenne amb arrel primària i una roseta basal. No sol arribar a més de 40-50 centímetres d'alçada. Té les fulles alternes, sense pecíol diferenciat, amb els lòbuls de forma triangular amb els marges dentats i aguts. Els peduncles de les flors són buits. Les seves flors són hermafrodites d'un color groc daurat que la fan fàcilment recognoscible. Tenen la corol·la en lígules acabada en cinc petites dents. El seu fruit és una cípsela o aqueni amb   vil·là, papu, angelet o bufa-vent. La hi sol trobar en els camins, pastures, prats i sobretot en jardins, on els jardiners la considerada mala herba.

---

Significat esotèric, espiritual i propietats de la dent de lleó

Dent de lleó,taraxacum,taraxacum officinale,planta,significat,esotèric,espiritual,dent de lleó propietats