Obrir un paraigua sota sostre porta mala sort

L'origen de la superstició que diu, obrir un paraigua a l'interior procedeix de segle XVIII, quan l'ús del paraigua es va generalitzar a Europa. Donada la novetat i per evitar al màxim el fet de mullar-se la gent obria el paraigua davant la porta de casa per sortir i en entrar ho feia sense haver-ho tancat. El segon cas va ser font d'alguna que una altra desgràcia. El fet és que en accedir a l'interior de la casa amb el paraigua obert i baixar-lo per tancar-lo, el portador d'aquest objecte no veia que tenia davant. Evidentment això causava accidents amb persones i objectes. Així mateix les varetes, metàl·liques i afilades, també van causar uns quants accidents entre els primers usuaris de paraigües. A més, en tancar el paraigua sempre mullaven el terra que donaven lloc a relliscades i accidents fortuïts. Per tot això es va començar a considerar que el fet d'obrir els paraigües dins de casa donava mala sort a tots els presents a l'estada.
El temps i els casaments
La pluja en el dia del casament és sinònim de fertilitat. En algunes cultures la pluja és sinònim de fertilitat, probablement per la seva importància en el creixement de tot ésser viu. En la nostra cultura diem "Núvia mullada, núvia afortunada".
Però si el que volem és evitar que plogui el dia del casament hi ha diferents mitjans tradicionals per aconseguir-ho. Segons la tradició centenària per evitar que plogui el dia del casament cal portar una dotzena d'ous a les monges Clarisses. Amb aquesta ofrena, aquestes resaran a Santa Clara, en nom de la parella, demanant-li un dia assolellat per al seu casament. Menys coneguda és la tradició que la núvia ha de dormir amb unes tisores sota el matalàs la nit abans. Si teniu una casa amb jardí o un petit pati hem de traçar una creu amb sal o clavar uns ganivets a la terra el dia abans del casament. Si coneixes alguna superstició relacionada amb la meteorologia, no dubtis a fer-me arribar a través de la meva secció de
preguntes freqüents i la afegiré.