Gafarró, serinus serinus

El gafarró o serí, serinus serinus és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família fringillidae i pertanyent al gènere serinus. Aquest ocellet va ser introduït a Europa al segle XV, constitueix l'origen de tota la família de canaris. És un fringíl·lid petit, abundant i gregari a l'hivern. Els mascles, molt conspicus pels seus colors grocs, es troben entre les aus que més aviat avisen de la primavera amb els seus característics cants. Habita tant àrees forestals obertes com parcs amb arbrat. La seva lliurea és discreta, adornada únicament de groc al davant, el pit i el carpó. Aquesta au està altament distribuïda per tota La península Ibèrica, només falta en zones d'alta muntanya per sobre del límit de creixement de l'arbrat, viu en els parcs i jardins, freqüenta també els terrenys erms i els talussos abandonats a la recerca de llavors, brots i erugues. Fa un niu petit amb herba seca, molsa, líquens i teranyines, folrant-amb plomes, crineres i llana. Posa d'abril a maig, de tres a quatre ous blanquinosos una mica tacats de marró vermellós. Aquests són incubats només per la femella durant tretze dies, a la primera part de la cria el mascle alimenta tant a la femella com als pollastres, aquests volaran després d'uns 14 o 16 dies. El cant del gafarró mascle en zel és un rapidíssim i prolongat refilo estrident, compost per diverses estrofes diferents. Longitud 11,5 centímetres.

---

Significat esotèric i espiritual d'aus i ocells