Durbec, coccothraustes coccothraustes

El durbec, menjapinyols, trencapinyons, trencapinyols al País Valencià, becgròs a les Balears o coccothraustes coccothraustes, és un ocell de l'ordre de les passeriformes de la família fringillidae i pertanyent al gènere coccothraustes. És el més corpulent dels fringíl·lids, fàcilment recognoscible pel seu bec, cònic molt ample i gruixut, que li permet alimentar-se de gran varietat de fruits. Sol desplaçar-se per la part alta dels arbres. El bec amb un to metàl·lic, no només és gros, sinó també molt forta, pot obrir pinyons, ossos de cirera i d'oliva. És de color marró ataronjat i posseeix un característic antifaç negre. En volar mostren dues taques blanques molt evidents en les seves ales. El seu vol és potent i ràpid. Malgrat els seus trets característics ben evidents, no resulta senzill detectar al durbec. Es desplaça en parelles o en petits bàndols, passa desapercebut amb facilitat, perquè és una au tímida, esquiva i molt silenciosa que es mou discretament per la part alta de les copes dels arbres. És un ocell molt estès, però poc abundant, a la península Ibèrica se li pot trobar en boscos oberts en altures intermèdies en el sud i centre de la Península ibèrica. El durbec és un ocell migrador parcial, dirigint-se en grups més a nord i cap al sud durant l'hivern. Tant els reclams com el seu cant és tan feble que només s'aprecien a poca distància, és un cant senzill i xiuxiuejant. Aquesta parella es van fotografiar al piló d'una font de les muntanyes de Sòria. Longitud 18 centímetres.

---

Significat esotèric i espiritual d'ocells i aus