ESPAÑOL

Navegant acceptes Política Cookies

INICI

Cerca

Cotoliu, lullula arborea

Cotoliu a una pedra
Nom comú en:
Alemany: Heiderlerche
Anglès: Woodlark
Basc: Pirripio
Català: Cotoliu
Espanyol: Totovia
Francès: Alouette lulu
Italià: Tottavilla
Portuguès: Cotovia-pequena
Veure vídeo de cocoliu
El cotoliu, lullula arborea és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família alaudidae i pertanyent al gènere lullula. Té un aspecte similar al d'altres membres de la família, amb una coloració en tons marrons críptics. D'aspecte rabassut, té el monyo petit, la cua curta i fosca, i directrius externes blanques. El disseny facial és molt contrastat, i posseeix una característica taca blanca a la vora anterior de l'ala. Exhibeix un vol ràpid de forts batuts, amb pronunciades ascensions i descensos. El cotoliu comença a entonar el seu inconfusible cant, molt melodiós i potent, en la segona quinzena de febrer, estant i als mascles cantant intensament a primers de març. Sovint canta des de l'aire, suspès o realitzant petits cercles, també canta posat en els arbres, plantes arbustives i a terra. Aquesta alosa és una au solitària i molt territorial. La hi sol trobar en mitjans oberts amb arbres o arbustos dispersos i també és abundant en deveses i boscos aclarits, àmpliament repartit per tota la península Ibèrica, encara que escasseja o falta en algunes zones cantàbriques, la depressió de l'Ebre i el sud-est. Revesteix el niu amb pèl o herba, a terra al peu d'arbustos seva posada consta de tres o quatre ous, posats en dues niuades, d'abril a juny. En l'alimentació tampoc difereix de la resta dels alàudids, constant d'insectes, llavors, baies, que descobreix a terra. Però en els mesos estivals s'alimenta preferentment d'invertebrats de mida, insectes i aranyes. Durant la resta de l'any, la dieta és fonamentalment a base de llavors. Longitud 15 centímetres.
Cotoliu en una pedra amb flors de fonsCotoliu posatCotoliu en ametller

Significat esotèric i espiritual del cotoliu